SIR FRANCIS GALTON

Sir Francis Galton (1822-1911) és considerat el fundador de la Genètica de la Conducta. No obstant això també va ser estadístic, psicòleg, inventor, antropòleg, geògraf, realitzant la majoria del seu investigacions per compte propi. Va publicar més de 300 treballs. El seu llibre més famós va ser "El geni hereditari" on defensava que geni i talent, sovint, s'hereten.

Va ser nen prodigi. Als 4 anys ja era capaç de llegir qualsevol llibre en anglès, distingia entre substantius, adjectius i verbs en textos llatins, sabia una mica de francès i ja sabia fer multiplicacions senzilles.

Va estudiar medicina, graduant-se en Cambridge en 1844. Va passar alguns anys explorant Àfrica escrivint llibres amb les seves experiències com explorador. Després es va dedicar a la meteorologia, escrivint el 1863 un llibre sobre el tema titulat "Meteorográfica", amb el qual es van iniciar els mapes amb el temps atmosfèric que tant ens agraden veure. Va ser ell, de fet, qui va encunyar el terme "anticicló", amb el significat d'altes pressions, que aporta generalment calma i bon temps.

En un dels seus viatges a Àfrica i havent entrat en contacte amb els hotentots, li va causar molt interès la mida de les natges de les dones d'aquest poble. Per descobrir la raó de tal fenomen, va decidir mesurar les "estadístiques vitals" d'algunes d'elles. Però clar, va témer que tan acurades atencions poguessin ser lleugerament malinterpretades, pel que va haver de resoldre el problema literalment a distància, és a dir, amb el vostre sextant d'agrimensor. Més tard, va incorporar aquestes mesures a un assaig científic.

Igualment, a ell se li va acudir la idea d'utilitzar les empremtes digitals per identificar persones. Gràcies a aquesta idea, el 1911 es van solucionar de forma espectacular casos criminals oberts en aquell moment. No és estrany que la seva utilització s'estengués tant als EUA com a Gran Bretanya.

Era cosí Charles Darwin, cosa que va ser molt desfavorable per a ell, ja que, encara que va ser un gran científic, no ho va ser en el grau de Darwin. Quan es va publicar el famós llibre "Sobre l'origen de les espècies", Galton no va poder resistir la crida de les ciències biològiques i es va dedicar a l'antropologia ia l'estudi de l'herència. Va creure, com Darwin, que quan dos tipus diferents d'individus s'unien, les característiques es barrejaven en els fills i representaven una categoria intermèdia entre aquests. Ja Mendel havia posat de manifest que no era així, però Galton desconeixia els treballs mendelians

Abans que els descobriments de Mendel fossin reconeguts per la societat, Galton va deduir que tots els trets conductuals humans havien de tenir una base genètica, resultat de la selecció natural i hipotetizó que la intel · ligència humana té una base genètica. Ho va demostrar en comprovar que el grau de eminència intel · lectual dels familiars masculins de personatges eminents era més probable com més gran era el grau de parentiu familiar (biològic) d'aquests individus eminents amb els familiars posats a prova: com més gran era el grau de parentiu, major era la semblança en eminència intel · lectual. Per això i per la gran quantitat d'investigacions relacionades que va desenvolupar, és considerat el fundador de la Genètica de la Conducta

Per desgràcia, a Galton també se li considera el fundador de la Eugenèsia. En ella es fonamenta el racisme i la estererilització dels deficients durant la primera meitat del segle XX.

A l'edat de 87 anys, se li va concedir el títol de Sir o cavaller del Regne.