SIR FRANCIS GALTON
Sir Francis Galton (1822-1911) és considerat el
fundador de la Genètica
de la Conducta. No
obstant això també va ser estadístic, psicòleg, inventor, antropòleg, geògraf,
realitzant la majoria del seu investigacions per compte propi. Va publicar més
de 300 treballs. El seu llibre més famós va ser "El geni hereditari"
on defensava que geni i talent, sovint, s'hereten.
Va ser nen prodigi. Als 4 anys ja era capaç de
llegir qualsevol llibre en anglès, distingia entre substantius, adjectius i
verbs en textos llatins, sabia una mica de francès i ja sabia fer
multiplicacions senzilles.
Va estudiar medicina, graduant-se en Cambridge en
1844. Va passar alguns anys explorant Àfrica escrivint llibres amb les seves
experiències com explorador. Després es va dedicar a la meteorologia, escrivint
el 1863 un llibre sobre el tema titulat "Meteorográfica", amb el qual
es van iniciar els mapes amb el temps atmosfèric que tant ens agraden veure. Va
ser ell, de fet, qui va encunyar el terme "anticicló", amb el
significat d'altes pressions, que aporta generalment calma i bon temps.
En un dels seus viatges a Àfrica i havent entrat
en contacte amb els hotentots, li va causar molt interès la mida de les natges
de les dones d'aquest poble. Per descobrir la raó de tal fenomen, va decidir
mesurar les "estadístiques vitals" d'algunes d'elles. Però clar, va
témer que tan acurades atencions poguessin ser lleugerament malinterpretades,
pel que va haver de resoldre el problema literalment a distància, és a dir, amb
el vostre sextant d'agrimensor. Més tard, va incorporar aquestes mesures a un
assaig científic.
Igualment, a ell se li va acudir la idea
d'utilitzar les empremtes digitals per identificar persones. Gràcies a aquesta
idea, el 1911 es van solucionar de forma espectacular casos criminals oberts en
aquell moment. No és estrany que la seva utilització s'estengués tant als EUA
com a Gran Bretanya.
Era cosí Charles Darwin, cosa que va ser molt
desfavorable per a ell, ja que, encara que va ser un gran científic, no ho va
ser en el grau de Darwin. Quan es va publicar el famós llibre "Sobre
l'origen de les espècies", Galton no va poder resistir la crida de les
ciències biològiques i es va dedicar a l'antropologia ia l'estudi de
l'herència. Va creure, com Darwin, que quan dos tipus diferents d'individus
s'unien, les característiques es barrejaven en els fills i representaven una
categoria intermèdia entre aquests. Ja Mendel havia posat de manifest que no
era així, però Galton desconeixia els treballs mendelians
Abans que els descobriments de Mendel fossin
reconeguts per la societat, Galton va deduir que tots els trets conductuals
humans havien de tenir una base genètica, resultat de la selecció natural i
hipotetizó que la intel · ligència humana té una base genètica. Ho va demostrar
en comprovar que el grau de eminència intel · lectual dels familiars masculins
de personatges eminents era més probable com més gran era el grau de parentiu
familiar (biològic) d'aquests individus eminents amb els familiars posats a
prova: com més gran era el grau de parentiu, major era la semblança en
eminència intel · lectual. Per això i per la gran quantitat d'investigacions
relacionades que va desenvolupar, és considerat el fundador de la Genètica de la Conducta
Per desgràcia, a Galton també se li considera el
fundador de la
Eugenèsia. En ella es fonamenta el racisme i la estererilització
dels deficients durant la primera meitat del segle XX.
A l'edat de 87 anys, se li va concedir el títol de
Sir o cavaller del Regne.
2) 
3)